Quan algú ens pregunta quina és la nostra “paraula màgica”, la que ens fa funcionar, la que ens agrada més, la que ens porta millors records o senzillament la que ens fa sentir molt bé, tots responem amb certes frases més o menys típiques, com “Ànim!!!”, “per favor…”, o “ho aconseguiràs…” per posar alguns exemples…
En el meu cas particular, la meva paraula màgica, la que em motiva i la que m’ha portat a ser qui sóc és, curiosament, una sentència molt negativa que en multitud d’ocasions produeix l’efecte contrari que provoca en mi.
La meva paraula màgica és: “TU NO POTS”
L’he escoltat tantes vegades en la meva vida, me l’han dit en tantes ocasions i en un to tan pejoratiu i feridor que, paradoxalment, ha acabat sent la meva frase favorita, el ressort que em fa funcionar, el meu major suport i la meva millor amiga. L’eina que fa que doni el 100% de mi mateix per aconseguir els meus objectius.
Camilo José Cela dedica la seva meravellosa obra “LA FAMÍLIA DE PASCUAL DUARTE”, la qual us recomano que llegiu, “… als seus enemics, per tot el que m’han ajudat en la meva carrera”. Puc, vull i he de subscriure aquestes paraules amb les que em sento tan identificat. Jo també dono gràcies a tots aquells que alguna vegada no van confiar en mi i em van menysprear i van subestimar; sens dubte, van ser part important del meu èxit.
En l’esport i en la vida, sobretot a la vida, cal aprofitar qualsevol circumstància, sigui bona o dolenta, per avançar en el camí, fer-nos més forts i arribar a la meta marcada. “MÉS GRAN ÉS LA PROVA… MÉS GLORIÓS ÉS EL TRIOMF”.
